viernes, 14 de mayo de 2010
jueves, 13 de mayo de 2010
El Llibre Digital
A finals de 1971 va començar a desenvolupar-se el que avui coneixem com llibre digital. Michael Hart va ser l'impulsor del Projecte Gutemberg, que consistia en la creació d'una biblioteca digital totalment gratis, on podíem trobar obres d'autors com Shakespeare, Poe i Dante entre uns altres, totes elles obres de domini públic. En 1981 es produeix un important avanç, ja que surt a la venda el primer llibre electrònic: Random House's Electronic Dictionary. No obstant això, va ser al març de 2001 quan el llibre digital va experimentar la seva màxima expansió gràcies al novel•lista Stephen King, qui va llançar al mercat a través de la xarxa la seva novel•la Riding the Bullet. L'obra, en tot just 48 hores, va vendre més de mig milió de còpies, al preu de dos dòlars i mig la còpia.
Però fins a l'aparició i utilització del eBook, s'ha realitzat un procés llarg i costós.
L'escriptura va començar amb les primeres cultures egípcies, cretenses i asiriobabilónicas (IV i III a.C) representaven objectes gràficament (escriptura ideográfica), es realitzava sobre grans pedres i s'utilitzava per a textos oficials
o sagrats. L'escriptura egípcia, va estar present més
de tres mil•lennis, mitjançant jeroglífics, representava idees abstractes, objectes, paraules, síl•labes, lletres i nombres. Va evolucionar en les escriptures hierática i demótica. Altres pobles, com els hitites i els asteques també van tenir tipus propis d'escriptura. L'escriptura hierática va tenir el seu origen en els caràcters cursius i abreujats dels jeroglífics, i es confeccionen documents i cartes sobre papir, ceràmica, tela o fusta. Unien les fulles del papir i escrivien en un costat, els guardaven en rotllos i els dipositaven en caixes de fusta.
Amb el temps apareix el pergamí,era més fàcil d'adquirir, ja que es tractava d'un material fet a partir de la pell d'animals, especialment fabricat per a poder escriure sobre ell. L'origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam, on existia una gran productivitat de gran qualitat d'aquest material, però realment la seva existència es remunta a 1500 anys abans de Crist, és a dir, molt abans que la ciutat de Pèrgam existís.
Després del pergamí, des de finals de l'Antiguitat Clàssica fins a la fi de l'EdatMitjana, va aparèixer el denominat còdex. Es tracta d'un document amb el format dels llibres moderns, de pàgines separada, unides per una costura i enquadernades, s'utilitzava comunament per a llibres escrits a mà.
Aquests materials van ser lentament reemplaçats per paper, ideat pels xinesos, sobre el segle III d.C, i es va estendre pels territoris veïns, a partir d'aquí, el coneixement de la tècnica paperera va ser avançant cap a occident, fins a arribar a les mans dels musulmans, els quals, en la seva expansió per Àsia Menor, i el nord d'Àfrica van ser introduint el paper en els seus dominis i millorant la tècnica. L'entrada del paper a Europa es va realitzar en el segle VIII, amb la invasió àrab d'Espanya. El primer centre de producció de paper a Europa estava situat en Xátiva (València), i va ser fundat al voltant de l'any 1000. Després de l'expulsió àrab de la península ibèrica, el coneixement de la tècnica del paper va ser exportat cap a l'Europa cristiana, existint importants centres de producció de paper a Itàlia en el segle XIII, on va millorar.
En el centre d'Europa, cap a la meitat del segle XV va ser quan va ocórrer el gran esdeveniment de la invenció de la impremta. En l'aquest mateix segle, van començar a elaborar-se alguns llibres mitjançant impressió de blocs.
Mitjançant la impremta, el desenvolupament del paper i l'aparició de centres de divulgació de les idees, van permetre l'aparició de l'escriptor professional que depèn d'editors i llibreters principalment i ja no del públic o del mecenatge dels nobles o dels homes acabalats.
El llibre tradicional està constituït per un conjunt de fulles de paper unides per algun mitjà, que conformen un tot enquadernat amb coberta i contracoberta, i que conté una obra impresa gràfica, de text, o mixta.
Una vegada exposats els antecedents del llibre digital veurem que aquest, també pot denominar-se llibre electrònic i-book o eBook, o ecollibre és un llibre o publicació digitalitzada que ha estat confeccionada per a ser comercialitzada en Internet. De forma tècnica pot definir-se un ebook com una col•lecció estructurada de bits que pot ser transportada en un disc compacte o en altre mitjà d'emmagatzematge.
Un dels aspectes interessants dels ebooks és que no només es limiten a text i imagenes (i/o gràfics), sinó que poden contenir elements multimèdia com música, sons, animacions i altres. També es té la capacitat de descarregar nous títols a través d'una connexió en xarxa.
Avantatges i desavantatges que presenta un eBook.
Avantatges:
- Ràpida disponibilitat: comprar, descarregar i llegir.
- Poden descarregar-se gran quantitat de llibres electrònics gratuïts o no d'Internet de forma immediata; no s'ha d'esperar diversos dies per al lliurament.
- Preus més barats: no hi ha paper, no hi ha tinta, no hi ha distribuïdors pot estalviar entre un 30% i un 50% amb els llibres electrònics.
- Poden ser llegit per un públic més ampli que aquell que pot tenir accés a un llibre tradicional.
- El eBook incorpora al llibre notables avantatges en la protecció del medi ambient, la recerca de paraules, l'ampliació de detalls.
Incorporació de recursos multimèdia, la utilització de l'espai o la comoditat en el desplaçament.
Pot acollir en les dimensions i pes d'un llibre tradicional.
- Les persones amb problemes de visió troben en el eBook una solució que li permet ajustar la grandària de la lletra.
- Accés ràpid a la informació. L'opció de recerca present en els eBooks permet trobar la informació d'interès de forma més ràpida i efectiva, doncs expandeix els paràmetres de recerca (sent més precisa) més enllà dels oferts per índex o taula de contingut d'un llibre tradicional.
A finals de 1971 va començar a desenvolupar-se el que avui coneixem com llibre digital. Michael Hart va ser l'impulsor del Projecte Gutemberg, que consistia en la creació d'una biblioteca digital totalment gratis, on podíem trobar obres d'autors com Shakespeare, Poe i Dante entre uns altres, totes elles obres de domini públic. En 1981 es produeix un important avanç, ja que surt a la venda el primer llibre electrònic: Random House's Electronic Dictionary. No obstant això, va ser al març de 2001 quan el llibre digital va experimentar la seva màxima expansió gràcies al novel•lista Stephen King, qui va llançar al mercat a través de la xarxa la seva novel•la Riding the Bullet. L'obra, en tot just 48 hores, va vendre més de mig milió de còpies, al preu de dos dòlars i mig la còpia.
Però fins a l'aparició i utilització del eBook, s'ha realitzat un procés llarg i costós.
L'escriptura va començar amb les primeres cultures egípcies, cretenses i asiriobabilónicas (IV i III a.C) representaven objectes gràficament (escriptura ideográfica), es realitzava sobre grans pedres i s'utilitzava per a textos oficials
o sagrats. L'escriptura egípcia, va estar present més
de tres mil•lennis, mitjançant jeroglífics, representava idees abstractes, objectes, paraules, síl•labes, lletres i nombres. Va evolucionar en les escriptures hierática i demótica. Altres pobles, com els hitites i els asteques també van tenir tipus propis d'escriptura. L'escriptura hierática va tenir el seu origen en els caràcters cursius i abreujats dels jeroglífics, i es confeccionen documents i cartes sobre papir, ceràmica, tela o fusta. Unien les fulles del papir i escrivien en un costat, els guardaven en rotllos i els dipositaven en caixes de fusta.
Amb el temps apareix el pergamí,era més fàcil d'adquirir, ja que es tractava d'un material fet a partir de la pell d'animals, especialment fabricat per a poder escriure sobre ell. L'origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam, on existia una gran productivitat de gran qualitat d'aquest material, però realment la seva existència es remunta a 1500 anys abans de Crist, és a dir, molt abans que la ciutat de Pèrgam existís.
Després del pergamí, des de finals de l'Antiguitat Clàssica fins a la fi de l'EdatMitjana, va aparèixer el denominat còdex. Es tracta d'un document amb el format dels llibres moderns, de pàgines separada, unides per una costura i enquadernades, s'utilitzava comunament per a llibres escrits a mà.Aquests materials van ser lentament reemplaçats per paper, ideat pels xinesos, sobre el segle III d.C, i es va estendre pels territoris veïns, a partir d'aquí, el coneixement de la tècnica paperera va ser avançant cap a occident, fins a arribar a les mans dels musulmans, els quals, en la seva expansió per Àsia Menor, i el nord d'Àfrica van ser introduint el paper en els seus dominis i millorant la tècnica. L'entrada del paper a Europa es va realitzar en el segle VIII, amb la invasió àrab d'Espanya. El primer centre de producció de paper a Europa estava situat en Xátiva (València), i va ser fundat al voltant de l'any 1000. Després de l'expulsió àrab de la península ibèrica, el coneixement de la tècnica del paper va ser exportat cap a l'Europa cristiana, existint importants centres de producció de paper a Itàlia en el segle XIII, on va millorar.
En el centre d'Europa, cap a la meitat del segle XV va ser quan va ocórrer el gran esdeveniment de la invenció de la impremta. En l'aquest mateix segle, van començar a elaborar-se alguns llibres mitjançant impressió de blocs.
Mitjançant la impremta, el desenvolupament del paper i l'aparició de centres de divulgació de les idees, van permetre l'aparició de l'escriptor professional que depèn d'editors i llibreters principalment i ja no del públic o del mecenatge dels nobles o dels homes acabalats.
El llibre tradicional està constituït per un conjunt de fulles de paper unides per algun mitjà, que conformen un tot enquadernat amb coberta i contracoberta, i que conté una obra impresa gràfica, de text, o mixta.
Una vegada exposats els antecedents del llibre digital veurem que aquest, també pot denominar-se llibre electrònic i-book o eBook, o ecollibre és un llibre o publicació digitalitzada que ha estat confeccionada per a ser comercialitzada en Internet. De forma tècnica pot definir-se un ebook com una col•lecció estructurada de bits que pot ser transportada en un disc compacte o en altre mitjà d'emmagatzematge.Un dels aspectes interessants dels ebooks és que no només es limiten a text i imagenes (i/o gràfics), sinó que poden contenir elements multimèdia com música, sons, animacions i altres. També es té la capacitat de descarregar nous títols a través d'una connexió en xarxa.
Avantatges i desavantatges que presenta un eBook.
Avantatges:
- Ràpida disponibilitat: comprar, descarregar i llegir.
- Poden descarregar-se gran quantitat de llibres electrònics gratuïts o no d'Internet de forma immediata; no s'ha d'esperar diversos dies per al lliurament.
- Preus més barats: no hi ha paper, no hi ha tinta, no hi ha distribuïdors pot estalviar entre un 30% i un 50% amb els llibres electrònics.
- Poden ser llegit per un públic més ampli que aquell que pot tenir accés a un llibre tradicional.
- El eBook incorpora al llibre notables avantatges en la protecció del medi ambient, la recerca de paraules, l'ampliació de detalls.
Incorporació de recursos multimèdia, la utilització de l'espai o la comoditat en el desplaçament.
Pot acollir en les dimensions i pes d'un llibre tradicional.
- Les persones amb problemes de visió troben en el eBook una solució que li permet ajustar la grandària de la lletra.
- Accés ràpid a la informació. L'opció de recerca present en els eBooks permet trobar la informació d'interès de forma més ràpida i efectiva, doncs expandeix els paràmetres de recerca (sent més precisa) més enllà dels oferts per índex o taula de contingut d'un llibre tradicional.
- Ràpida actualització.
Desavantatges
- Drets d'Autor, és possible realitzar transaccions amb material que no respecti el copyright ja que es distribueixen còpies il•legals.
- Els eBooks es presenten en pantalla (d'un PC, laptop, palm, etc) estan subjectes a una dolenta resolució o taques que impedeixin la visió el que converteix al eBook en un llibre de "menor qualitat" que el llibre tradicional.
- Per a poder obtenir eBooks és indispensable tenir connexió a Internet, per tant en ambients on no estigui generalitzat el servei no hauria bona distribució.
- El llibre tradicional pot ser llegit per qualsevol persona, el eBook requereix del coneixement mínim de la nova tecnologia per al maneig del dispositiu lector.
- Resistència al canvi, el eBook ha de vèncer encara l'escepticisme de lectors, editorials i per descomptat, autors.
Desapareixerà el llibre tradicional?
Aquesta és una de les grans preguntes que actualment ens plantegem. I cadascú té la seva resposta, com:
Es difícil predecir la contribución que el libro digital pueda tener en un futuro, especialmente en lo que respecta a su consideración comercial pero, hoy en día, bajo su concepción no mercantilista, su positiva aportación es ya perfectamente mensurable a través de numerosos ejemplos, en beneficio de la verdad y la paz y de la lucha por mantener espacios de libertad donde la difusión de la información no se deba a criterios sólo económicos.
Nuria Almirón (periodista adaptada a los nuevos tiempos virtuales)
No desaparecerá el libro como concepto (antes se llamó papiro, rollo, códice) sino el conjunto de hojas escritas sujetas todas juntas por uno de sus lados (...)Si un día aceptamos la piedra y el metal; después, el ladrillo y la madera, y más tarde el papiro y el papel, ¿por qué no aceptar hoy el libro informático? En definitiva, esa pantalla estaría repitiendo el gesto de aquella primera roca en la que el hombre del paleolítico estampó su primer recuerdo e inauguró, sin saberlo, la placentera costumbre de leer.
Vicente Battista (escriptor)
Mario Vargas Llosa ha expresat la seva confiança visceral" cap el e-book perque considera que ha comportat "certa simplificació i banalizació" a l'obra literaria si se la compara amb les obres escrites en paper. Però l'autor peruà ha admitit que la introducció de la literatura a través del llibre electrònic és ja "un procés irreversible" i que aquest format serveix per apropar la literatura a un públic més ampli. (escriptor)
Martín Garzo ha fet una llança a favor del llibre electrònic, que permitirá accedir a obres difícils de trobar en les libreries. "No hay por qué sentirse amenazados", ha dit. (escriptor espanyol)
Pensem que es tracta d’un invent molt important, i que cada vegada el eBook serà més utilitzat, ja que només cal acostumar-se a llegir d'aquest, també creiem que és més accessible a les persones en tema econòmic i perquè és més còmode. També en àmbit medi ambiental ja que es produiria un gran estalvi amb el paper.
Però no creiem que deixessin d'existir totalment els llibres tradicionals, ja que són purament compatibles amb els digitals. I hi ha molta gent que els agrada molt més llegir directament del llibre, sentir el tacte del paper i la seva olor a tinta d'impremta
domingo, 9 de mayo de 2010
ENTREVISTA AL CEIP PRÀCTIQUES
El grup Magychild vam anar al CEIP Pràctiques a fer l’entrevista sobre les TAC. En primer lloc ens agradaria comentar que en aquest centre, la Nuria, mestra d'educació infantil la qual li vam fer la entrevista, ens va estar explicant que disposaven d’una tecnologia molt eficaç per treballar amb els nens de totes edats, la lupa binocular.
Amb aquesta es pot aconseguir de 10 a 30 augments en les mostres a estudiar .
Podem veure molt d’aprop, per exemple els ous de cucs de seda. Llavors, es pot connectar una càmera i programar-la per a què es gravi el temps que li diem ,cada tan temps… i així poder experimentar sobre com evoluciona, com surten els cucs. Aquesta càmera es connecta amb un cable USB al ordenador.
A continuació es mostra un exemple d’una experiència feta amb la lupa binocular:
Un cop ens va explicar aquest recurs tan eficaç vam procedir a fer-li l’entrevista:
Magychild: L’ús de les tecnologies es troba reflectit en els diversos documents pedagògics i de gestió al centre?
Núria: No un projecte tan específic, però si que n’hi ha de l‘aula del ciències, la de l’aula multimèdia multimèdia.
Magychild: La competència digital està seqüenciada i integrada en les diferents àrees curriculars?
Núria: Si, a llengua es fan unes determinades activitats amb el suport Tic, a ciències també; hi han algunes àrees que potser no tan, però si és clar.
A educació infantil tenim una aula d’informàtica exclusiva per aquest nivell, on hi van grups de 13 nens/es, grup partit.
Els d’educació especial també, se’ls hi adapta a la mesura del que poden fer.
Magychild: En quin nivell comencen a utilitzar les Tic?
Núria: comencen a P3 amb l’ús de les Tic, fent coses molt bàsiques, amb el ratolí resseguir camins, programes del punt edu, també fan la mà de contes, programes del Jclic… A l’aula de ciències també hi van els de P3.
Els més grans (P5) fan més coses evidentment, entren a Internet, surten, i a l’aula de ciències també hi van …
Magychild: Hi ha una comissió Tac?
Núria: Exactament no, però si que hi han comissions pedagògiques. Hi ha un coordinador d’informàtica. Abans si que hi havia una comissió TAC, però ara està inclosa dins d’una altra comissió perquè no donem l’abast.
Magychild: El centre té acordats els criteris de protecció de dades i drets de l’autor?
Núria: Si, sobretot els drets d’imatge.
Magychild: Quin criteri seguiu per avaluar als vostres alumnes en referència a les TAC?
Núria: Depèn del nivell. A educació infantil s’avalua bàsicament els aspectes de procediment, els típics d’utilització d’una eina: si saben fer anar el ratolí, engegar l’ordinador... Depèn del que es fa a cada àrea, s’estableix un criteri d’avaluació o un altre.
Als informes que se’ls dóna a les famílies hi ha un ítem que fa referència a les Tac.
Magychild: Quantes pissarres digitals disposeu al centre?
Núria: De moment dues, però estem pendents de que ens instal•lin unes altres.
Si ens aproven un projecte que demanat a la caixa, ens donaran més pissarres digitals.
Magychild: La ràtio d’ordinadors és de un per un?
Núria: No encara no. Hi han moments que si, perquè falten nens, però no, el projecte un per un no el tenim.
Magychild: Quina diferència hi trobes entre la pissarra tradicional i la digital?
Núria: La mateixa que entre un paper i un ordenador. Una pissarra tradicional és un suport on dibuixes, on escrius, és a dir com un paper i la pissarra digital és igual que l’ordinador.
Magychild: Quins avantatges i inconvenients hi trobes en la pissarra digital?
Núria: Trobo tan avantatges com inconvenients. Pel que fa als avantatges, amb la digital es pot entrar Internet, es pot preparar una unitat didàctica específica per la pissarra. Si jo la faig servir exclusivament per escriure, més val no gastar-se diners.
Els inconvenients són que l’escola a d’estar preparada; és a dir el cablejat a d’estar en condicions, l’adsl ha de ser bona per tenir una connexió ràpidament…
Magychild: Teniu algun tipus de formació respecte les pissarres digitals?
Nuria. Estem en ello, ja que ens les acaben de posar, jo personalment si.
Magychild: Com t’has format, a càrrec de l’escola o personalment?
Núria: L’escola en algun moment hi ha hagut xerrades, tot i això encara no han fet cap curs perquè encara no tenim moltes pissarres digitals. Pel curs vinent si que tenim previst un curs de formació especifica perquè esperem tenir-ne més.
Magychild: Creus que hi ha prous facilitats i recursos per a conèixer els nous mètodes que es van coneixent?
Núria: No. Facilitats si, però recursos econòmics no. Amb la crisi hi ha hagut retallades molt fortes en aquest tema. Hi ha hagut programes de formació que han estat retallats pel tema econòmic.
Magychild: Trobes que hi ha professorat que no sap utilitzar correctament les pissarres digitals?
Núria: Els mestres no som super man ni super women. Tens parcel•les limitades. A mi m’interessa molt el tema de les ciències, de la tecnologia, de la psicomotricitat. El qui s’encarrega de la biblioteca en sap molt i no tan d’una altre cosa. Cada mestra té a seva parcel•la. És impossible abarcar-ho tot. Amb les noves tecnologies depèn dels interessos. Una formació bàsica la té tothom.
Jo pensava que la gent més jove estarien més formats en les noves tecnologies ja que han nascut amb un ratolí sota el braç i el que em sorprèn és que la gent més jove que jo, no s’interessi. A mi personalment m’interessa i miro de saber cada vegada més coses.
Magychild: A nivell de centre estan conscienciats ?
Núria: Si
Magychild: Les TIC ajuda ala inclusió?
Núria: Si parlis de la inclusió que parlis: nouvinguts, nens amb un dèficit determinat, nens sords... Per exemple els nens sords que puguin tenir subtitulats al veure una pel•lícula al ordinador. Pots tenir en un moment donat un nen amb unes necessitats determinades i pots adaptar el material amb les TIC. Amb els nouvinguts si s’està treballant amb un programa amb un idioma diferent al seu i encara no el dominen prou, amb les TIC es pot adaptar amb una altra llengua. Un programa que no et permeti aquestes adaptacions no seria just.
Magychild: Recordes alguna experiència que hagis treballat amb les TAC?
Núria: Si. Relacionada amb ciències. Tenim una nova tecnologia que permet mesurar els sons amb decibels. Aquesta disposa de diferents nivells de gràfics. Doncs bé, amb aquesta tecnologia preníem sons, registràvem sons, i posàvem el nivell de decibels d’un so i amb els nens de cicle superior, estaven fent una gràfica i comparaven. La típica gràfica de doble entrada. Llavors el programa també permet fer codi de barres. Amb el nen de necessitats educatives especials en lloc de les gràfiques li vam poder posar el codi de barres. D’aquesta manera era molt més fàcil per ell. Quan està en silenci està a baix de tot , ho veu perfectament.
Magychild: Quins punts positius i negatius hi trobes?
Núria: El punt positiu que li trobo és que se’ns obre un ampli ventall de possibilitats.
Pel que fa al punt negatiu és que en el cas de l’aula de ciència moltes vegades es limita a fer tic, i no es fa experimentació. I és clar, penso que no es pot substituir una observació d’una flor tocant-la, traient els pètals, mirant, amb una pel•lícula, no és el mateix. Les ús de les Tic poden ajudar, complementar però no substituir determinades coses. Ens donen moltes possibilitats, és clar. Per exemple, si estem treballant el tigre, és evident que no el podrem portar a la classe, doncs podem anar a Internet, buscar diferents tigres i recercar informació sobre aquest. Però també seria millor primer anar al Zoo. Per exemple, si estem treballant els ocells, primer podem anar al pati a mirar els que trobem i després a través d’Internet podem buscar-ne d’altres que no haguem trobat, o els que hem trobat, podem buscar més característiques que no haguem pogut observar, veure’ls més prop mitjançant fotografies...
És a dir, les TIC són una eina enormement potent però no es pot substituir per l’experimentació; poden ajudar a complementar l’ensenyança - aprenentatge dels nens.
Amb aquesta es pot aconseguir de 10 a 30 augments en les mostres a estudiar .
Podem veure molt d’aprop, per exemple els ous de cucs de seda. Llavors, es pot connectar una càmera i programar-la per a què es gravi el temps que li diem ,cada tan temps… i així poder experimentar sobre com evoluciona, com surten els cucs. Aquesta càmera es connecta amb un cable USB al ordenador.
A continuació es mostra un exemple d’una experiència feta amb la lupa binocular:
Un cop ens va explicar aquest recurs tan eficaç vam procedir a fer-li l’entrevista:
Magychild: L’ús de les tecnologies es troba reflectit en els diversos documents pedagògics i de gestió al centre?
Núria: No un projecte tan específic, però si que n’hi ha de l‘aula del ciències, la de l’aula multimèdia multimèdia.
Magychild: La competència digital està seqüenciada i integrada en les diferents àrees curriculars?
Núria: Si, a llengua es fan unes determinades activitats amb el suport Tic, a ciències també; hi han algunes àrees que potser no tan, però si és clar.
A educació infantil tenim una aula d’informàtica exclusiva per aquest nivell, on hi van grups de 13 nens/es, grup partit.
Els d’educació especial també, se’ls hi adapta a la mesura del que poden fer.
Magychild: En quin nivell comencen a utilitzar les Tic?
Núria: comencen a P3 amb l’ús de les Tic, fent coses molt bàsiques, amb el ratolí resseguir camins, programes del punt edu, també fan la mà de contes, programes del Jclic… A l’aula de ciències també hi van els de P3.
Els més grans (P5) fan més coses evidentment, entren a Internet, surten, i a l’aula de ciències també hi van …
Magychild: Hi ha una comissió Tac?
Núria: Exactament no, però si que hi han comissions pedagògiques. Hi ha un coordinador d’informàtica. Abans si que hi havia una comissió TAC, però ara està inclosa dins d’una altra comissió perquè no donem l’abast.
Magychild: El centre té acordats els criteris de protecció de dades i drets de l’autor?
Núria: Si, sobretot els drets d’imatge.
Magychild: Quin criteri seguiu per avaluar als vostres alumnes en referència a les TAC?
Núria: Depèn del nivell. A educació infantil s’avalua bàsicament els aspectes de procediment, els típics d’utilització d’una eina: si saben fer anar el ratolí, engegar l’ordinador... Depèn del que es fa a cada àrea, s’estableix un criteri d’avaluació o un altre.
Als informes que se’ls dóna a les famílies hi ha un ítem que fa referència a les Tac.
Magychild: Quantes pissarres digitals disposeu al centre?
Núria: De moment dues, però estem pendents de que ens instal•lin unes altres.
Si ens aproven un projecte que demanat a la caixa, ens donaran més pissarres digitals.
Magychild: La ràtio d’ordinadors és de un per un?
Núria: No encara no. Hi han moments que si, perquè falten nens, però no, el projecte un per un no el tenim.
Magychild: Quina diferència hi trobes entre la pissarra tradicional i la digital?
Núria: La mateixa que entre un paper i un ordenador. Una pissarra tradicional és un suport on dibuixes, on escrius, és a dir com un paper i la pissarra digital és igual que l’ordinador.
Magychild: Quins avantatges i inconvenients hi trobes en la pissarra digital?
Núria: Trobo tan avantatges com inconvenients. Pel que fa als avantatges, amb la digital es pot entrar Internet, es pot preparar una unitat didàctica específica per la pissarra. Si jo la faig servir exclusivament per escriure, més val no gastar-se diners.
Els inconvenients són que l’escola a d’estar preparada; és a dir el cablejat a d’estar en condicions, l’adsl ha de ser bona per tenir una connexió ràpidament…
Magychild: Teniu algun tipus de formació respecte les pissarres digitals?
Nuria. Estem en ello, ja que ens les acaben de posar, jo personalment si.
Magychild: Com t’has format, a càrrec de l’escola o personalment?
Núria: L’escola en algun moment hi ha hagut xerrades, tot i això encara no han fet cap curs perquè encara no tenim moltes pissarres digitals. Pel curs vinent si que tenim previst un curs de formació especifica perquè esperem tenir-ne més.
Magychild: Creus que hi ha prous facilitats i recursos per a conèixer els nous mètodes que es van coneixent?
Núria: No. Facilitats si, però recursos econòmics no. Amb la crisi hi ha hagut retallades molt fortes en aquest tema. Hi ha hagut programes de formació que han estat retallats pel tema econòmic.
Magychild: Trobes que hi ha professorat que no sap utilitzar correctament les pissarres digitals?
Núria: Els mestres no som super man ni super women. Tens parcel•les limitades. A mi m’interessa molt el tema de les ciències, de la tecnologia, de la psicomotricitat. El qui s’encarrega de la biblioteca en sap molt i no tan d’una altre cosa. Cada mestra té a seva parcel•la. És impossible abarcar-ho tot. Amb les noves tecnologies depèn dels interessos. Una formació bàsica la té tothom.
Jo pensava que la gent més jove estarien més formats en les noves tecnologies ja que han nascut amb un ratolí sota el braç i el que em sorprèn és que la gent més jove que jo, no s’interessi. A mi personalment m’interessa i miro de saber cada vegada més coses.
Magychild: A nivell de centre estan conscienciats ?
Núria: Si
Magychild: Les TIC ajuda ala inclusió?
Núria: Si parlis de la inclusió que parlis: nouvinguts, nens amb un dèficit determinat, nens sords... Per exemple els nens sords que puguin tenir subtitulats al veure una pel•lícula al ordinador. Pots tenir en un moment donat un nen amb unes necessitats determinades i pots adaptar el material amb les TIC. Amb els nouvinguts si s’està treballant amb un programa amb un idioma diferent al seu i encara no el dominen prou, amb les TIC es pot adaptar amb una altra llengua. Un programa que no et permeti aquestes adaptacions no seria just.
Magychild: Recordes alguna experiència que hagis treballat amb les TAC?
Núria: Si. Relacionada amb ciències. Tenim una nova tecnologia que permet mesurar els sons amb decibels. Aquesta disposa de diferents nivells de gràfics. Doncs bé, amb aquesta tecnologia preníem sons, registràvem sons, i posàvem el nivell de decibels d’un so i amb els nens de cicle superior, estaven fent una gràfica i comparaven. La típica gràfica de doble entrada. Llavors el programa també permet fer codi de barres. Amb el nen de necessitats educatives especials en lloc de les gràfiques li vam poder posar el codi de barres. D’aquesta manera era molt més fàcil per ell. Quan està en silenci està a baix de tot , ho veu perfectament.
Magychild: Quins punts positius i negatius hi trobes?
Núria: El punt positiu que li trobo és que se’ns obre un ampli ventall de possibilitats.
Pel que fa al punt negatiu és que en el cas de l’aula de ciència moltes vegades es limita a fer tic, i no es fa experimentació. I és clar, penso que no es pot substituir una observació d’una flor tocant-la, traient els pètals, mirant, amb una pel•lícula, no és el mateix. Les ús de les Tic poden ajudar, complementar però no substituir determinades coses. Ens donen moltes possibilitats, és clar. Per exemple, si estem treballant el tigre, és evident que no el podrem portar a la classe, doncs podem anar a Internet, buscar diferents tigres i recercar informació sobre aquest. Però també seria millor primer anar al Zoo. Per exemple, si estem treballant els ocells, primer podem anar al pati a mirar els que trobem i després a través d’Internet podem buscar-ne d’altres que no haguem trobat, o els que hem trobat, podem buscar més característiques que no haguem pogut observar, veure’ls més prop mitjançant fotografies...
És a dir, les TIC són una eina enormement potent però no es pot substituir per l’experimentació; poden ajudar a complementar l’ensenyança - aprenentatge dels nens.
sábado, 8 de mayo de 2010
Explicació del cicle de l'aigua
Aquest vídeo ens fa una explicació molt senzilla del cicle de l'aigua per a nens i nenes d'Educació Infantil.
Activitats de Hot Potatoes
Buscant hem trobat una pàgina on hi ha activitats de Hot Potatoes de diferents àrees: de descobriment del medi físic i social, i de comunicació i representació.
A més, hi ha activitats per a tots els nivells no tant sols per a Educació Infantil.
Hem trobat molt interessant aquest enllaç, per això us el fem saber perquè hi entreu i el feu servir amb els vostres alumnes.
http://www.educa.madrid.org/portal/web/educamadrid/hotpotatoes?c=an
A més, hi ha activitats per a tots els nivells no tant sols per a Educació Infantil.
Hem trobat molt interessant aquest enllaç, per això us el fem saber perquè hi entreu i el feu servir amb els vostres alumnes.
http://www.educa.madrid.org/portal/web/educamadrid/hotpotatoes?c=an
Les vocals
Aquest enllaç permet treballar les vocals a través del joc.
És un recurs en el qual els alumnes han de pensar si la paraula que ens mostra el joc conte la vocal que ens demana. Per tant, és una activitat destinada a alumnes de P5.
Cliqueu al següent enllaç:
http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/vocales/escritura/inicio.htm
És un recurs en el qual els alumnes han de pensar si la paraula que ens mostra el joc conte la vocal que ens demana. Per tant, és una activitat destinada a alumnes de P5.
Cliqueu al següent enllaç:
http://www.isftic.mepsyd.es/w3/eos/MaterialesEducativos/mem2003/vocales/escritura/inicio.htm
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
