Nosaltres vam visitar el saló i vam poder veure molts estands relacionats amb les noves tecnologies de l’educació. A més vam, poder veure també moltes novetats en els recursos de l’educació.
El tema amb més pes a l’Expodidàctica 2010 van ser les pissarres digitals. La veritat és que ens va deixar molt sorpreses, sembla impossible que amb un simple toc amb els dits puguis accedir a les teves aplicacions preferides. Aquesta dóna un ampli ventall de possibilitats per aprendre, ja aquesta ofereix moltes més oportunitats que la pissarra convencional. Vam experimentar amb algun dels programes que ens van mostrar, per exemple: En un es mostrava una balança i a la part inferior es mostraven bitllets i monedes d’euro. Havíem d’arrastrar aquests en una banda de la balança i anar comparant quantitats. Si en un braç i posàvem dos bitllets de 10 euros, a l’altre hi havíem de posar la quantitat equivalent ja fos en monedes o en bitllets. Si ho fèiem correctament el programa ens felicitava amb una frase. L’home del estand ens va dir que si cometíem errors, a l’exercici següent seria similar al anterior en funció del nombre d’errades comeses, és a dir s’adaptava al nivell dels alumnes.
Un altre programa que vam poder observar era pel tractament de les figures geomètriques. Fèiem una rodona a mà alçada a la pissarra i aquesta reconeixia la forma i la mostrava d’una manera perfecta. D’altra banda si no fèiem la rodona ben tancada no la reconeixia.
A l’Expodidàctica també ens varen mostrar en un estand la pissarra digital portàtil de última generació i
ens van explicar com funcionava. Ens va agradar molt aquesta alternativa més econòmica que la pissarra digital que tots coneixem, ja que és lògic que totes les escoles no es poden permetre comprar una pissarra digital per a cada aula. Bé, doncs pel funcionament de la pissarra digital portàtil, és necessari un ordenador portàtil, un projector o bé una televisió i el cable USB.
Us preguntareu com funciona. Doncs es fa el moviment de l’escriptura sobre la pissarra digital portàtil amb una espècie de llapis que no escriu però si que es veu projectat a un altre lloc: pantalla, paret, TV.. 
Nosaltres vam tenir la oportunitat de provar-la. Abans d’experimentar amb aquesta vam pensar que seria una sensació estranya pel fet de fer el moviment de l’escriptura a un lloc (pissarra digital portàtil) i no veure allà, al mateix lloc, on s’està escrivint. Un cop vam poder provar com funcionava, vam veure que no era tan estrany. Vam pensar que només és qüestió d’acostumar-nos.
Entre els altres estancs també hi havia els que estaven destinats al mobiliari per les aules d’educació infantil i llars d’infantils. D’altres que ens oferint la possibilitat de conèixer materials reinventats com retoladors difícils de què la punta s’enfonsi, plastilina molt ràpida en eixugar-se... i també materials digitals amb activitats interactives de l’editoral TEIDEDIGITAL.COM.
Durant la visita vam assistir a una xerrada que es feia en l’espai AULATAC que parlava de les eines per les aules 1x1 i del sistema d’avaluació electrònica.
Per finalitzar, com a reflexions que fem d’aquesta visita és que creiem que s’hauria de normalitzar l’ús de la tecnologia a l’aula. Però no es tracta d’omplir l’aula de dispositius , sinó de crear un entorn on lo fonamental és l’accés fàcil als continguts. I per tant,com a futures mestres treballant amb aquests tipus de recursos podrem atendre fàcilment tan als alumnes amb dificultats com amb els d’altes capacitats intel·lectuals fent així que cadascun dels alumnes avanci al seu ritme.
No hay comentarios:
Publicar un comentario