Conferencia Zambia

El dia 11 de març ens va visitar a la classe Maria
Kreft per fer-nos una conferència. María Kreft és professora de la Universitat Gdansk de Polònia. Ens va començar parlant sobre un estudi que va realitzar a Chicuni un poble situat a Zambia.



Ens va comentar que l’educació d’allí era molt diferent a la d’Espanya,el seu sistema educatiu comença amb a l’edat d’un any fins als 7 anys i es tracta d’una escola pública, i tot i així, encara que és pública els nens i nenes han de tenir la roba de l’escola, i sinó és així, no podran accedir a ella, per tant se l’han de comprar i això porta a dificultats per part de les famílies, ja que moltes d’elles no s’ho poden permetre; dels 8 a 9 i dels 10 a 12 l’educació dels alumnes s’ha de pagar. Una vegada tenen 12 anys es fa una prova, i han d’esperar un any, i després d’aquest any molts alumnes no tornen.
La senyora Kreft, també ens deia que l’esperança de vida que hi ha és de 37 anys, algunes de les causes són: un 20% de la població té sida, la malària també és un problema molt greu, hi ha molta fam, sequera...
Hi ha set nacions i centenars de religions dins d’aquest estat, i es parlen moltes llengües, encara que la llengua nacional és l’anglès.
Encara que són molt pobres el cap del poble té cinc dones i aquest és molt ric, també hi ha casos de poligàmia.
Es tracta d’una comunitat molt forta, perquè uns sense els altres no podrien sobreviure, celebren moltes coses, ballen i canten; quan una persona mor, van tots al soterrament, i si han d’anar lluny d’on viuen marxen dues setmanes i això afecta molt en l’educació dels alumnes.
En les escoles no és comú tenir taules, cadires, pissarres... i els nens i nenes tampoc tenen motxilles, i van amb una simple borsa de plàstic. Nosaltres pensem que aquests nens i nenes tenen moltes ganes d’aprendre, sempre van corrent a l’escola, a l’estiu perquè el terra està molt calent i es cremen els peus (van sense sabates) i a l’hivern perquè fa molt de fred i volen arribar a casa i caminen uns 10 km, i abans feien uns 50 km, també hem de dir que les imatges mostrades a la conferència ens van commoure bastant.
Ens va impactar molt que utilitzaven la ràdio com a pràctica educativa; a aquesta se li ha de donar corda per a que funcioni, i es converteix en un instrument molt important en la seva educació.

Per últim dir que aquesta conferència ens ha resultat molt enriquidora, tant a nivell personal, com a professional (com a futures docents), perquè vam veure en les circumstàncies per les quals han de passar aquests alumnes dia a dia, i aquests intenten treure el màxim benefici possible dels seus recursos i nosaltres hauríem de fer el mateix, ja que tenim la gran sort de tindre molts més recursos i treure'n el màxim profit de tots aquests.

Que hi penseu vosaltres?